—Josep Mª Jordán Galduf—
Publicat a La Veu de Llíria
El dijous 31 de març, a les 18:30h, se presenta a l’Aula de Ciutadania de Llíria un llibre molt especial escrit per un gran mestre de la nostra comarca: Ferran Zurriaga i Agustí. Tot un referent per la seua extraordinària trajectòria com a educador en l’àmbit de les ciències socials i la llengua. Un estudiós rigorós capaç de fer-nos entendre el funcionament del món sencer a partir de la nostra realitat més pròxima. Un home que, en haver fet ja els vuitanta anys, ha volgut deixar-nos el fruit del seu treball de molts anys plasmat en aquesta preciosa obra: La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova, editada per l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria amb la col·laboració dels Ajuntaments dels tres pobles.
Es tracta d’un llibre redactat amb el gust d’un bon narrador de contes i històries, acompanyat d’uns magnífics dibuixos plens de màgia i encant. Un relat que no estranyarà que comence així: “Hi havia una vegada una vall, situada al sud de les darreres muntanyes de la serralada ibèrica”… Una vall formada pels pobles d’Olocau, Marines i Gàtova. Tres municipis situats enmig d’un intricat paisatge serrà on les persones han intentat viure al llarg del temps del conreu d’uns costerosos camps i unes menudes hortes constituïdes per les aportacions fluvials dels barrancs colaterals.
Quin és el marc natural i social del territori d’aquesta vall? Com ha evolucionat la seua vida al llarg de la història (des dels primers pobladors fins al segle XX)? Com està experimentant aquesta zona la fi de la societat rural tradicional les darreres dècades? De tot això ens parla el llibre de Ferran Zurriaga i Agustí, de forma amena i fluida.
Llegir aquest llibre és escoltar la veu del mestre que ens acompanya en una travessa didàctica per la Serra Calderona. Parla de la vegetació i els cultius propis d’una muntanya mediterrània; de les cases i la terra, la llengua i els costums, les pedres i els bancals; dels agricultors i els oficis artesans; d’una història que va tindre un moment crucial l’any 1609 quan els veïns moriscs foren expulsats de la vall i del país, i de les dificultats de la repoblació posterior. “La vida en aquest racó muntanyenc ha sigut difícil, de vegades amb una precarietat i una inseguretat alarmants”. I ací se combinen les històries i els fets reals amb les dites i les llegendes. Relats on apareixen els roders i els guerrillers, els lluitadors contra el poder senyorial i d’altres transgressors posteriors de la llei.
El món agrari que va omplir bona part del passat desapareix ara. Els èxodes migratoris han format part de la història de la Vall els darrers dos segles. Un dels tres pobles, Marines, se’n va eixir fins i tot de la Vall fa unes quantes dècades. Noves oportunitats hi estan apareixent vinculades a l’evolució econòmica recent de l’àrea metropolitana de València i del conjunt de la comarca del Camp de Túria. Però, quin futur hi ha per davant?
A l’epíleg, una darrera advertència per part de l’autor. “Veïns de la Vall, amics: aquesta no és la història d’una terra bucòlica, sinó d’una terra dura, marcada per les sequeres i la fam. Els seus habitants han viscut del treball esforçat i una gran part han hagut d’emigrar… La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova presenta uns valors paisatgístics i culturals únics, pel fet que una part del paisatge és el resultat de la intervenció humana al llarg de segles… Una tasca silenciosa que els llauradors, gestors del territori, han enriquit i han mantes. Si el volem conservar haurem de propiciar que es faça compatible l’activitat econòmica rendible i la conservació del patrimoni cultural”.
L’objectiu de Ferran Zurriaga i Agustí, en haver escrit aquest llibre, ha estat transmetre a les noves generacions el gran valor que representa el patrimoni intangible d’aquesta Vall. Tot per a inspirar les pautes d’un camí de futur que eixes noves generacions hauran de decidir i transitar, pas a pas.
