—Francesc Rozalén Igual—
Publicat a La Veu de Llíria
Ahir divendres 1 d’abril es va celebrar a la Biblioteca Municipal de Llíria un acte d’homenatge en memòria de l’historiador llirià i professor d’institut, José Daniel Simeón Riera (1959-2021), que ens va deixar el passat 24 de novembre. En aquest acte participaren companys i col·legues de José Daniel com el catedràtic de la Universitat de València, Joan del Alcàzar, l’historiador i professor d’institut, Joan Josep Adrià, l’historiador Francesc Rozalén i la bibliotecària de Llíria, Dolors López. L’acte estigué presidit per l’alcalde de Llíria, Joanma Miguel.
Tots ells parlaren de les experiències viscudes amb José Daniel al llarg de tota una vida i de la seua rica i extensa trajectòria com a historiador i investigador excepcional format en la Universitat de València, a més de recordar el seu compromís cívic que des de la joventut mantingué amb aquella Llíria dels inicis de la transició democràtica. Aquest compromís començà a manifestar-se quan a partir de 1978 s’involucrà en les activitats de la progressista Associació de Veïns del carrer de Sant Francesc que lluitava per obtenir millors dotacions per al nostre poble. Fruit de tot aquell treball reivindicatiu fou aconseguir traslladar l’ambulatori des de les seus instal·lacions tercermundistes de la Plaça Major a unes noves al carrer del Duc de Llíria. També s’aconseguí convertir la nova Avinguda dels Furs que tapava la Séquia Major en un passeig per a vianants o transformar l’antic pòsit del gra i després presó franquista del carrer de la Puríssima en l’actual Biblioteca Municipal.
Aquella Associació de Veïns també publicava un butlletí d’informació local amb periodicitat mensual anomenat La Veu de Llíria i José Daniel formà part del jove equip de redacció que el gestionava. Aquesta revista fou molt combativa i crítica en els inicis democràtics i va ser denunciada pels regidors d’un dels partits de la Corporació Municipal de Llíria per “desacato a la autoridad”, segons les lleis franquistes que estaven en vigor en aquell moment.
José Daniel també va ser un dels fundadors l’any 1984 de la revista LAURO, quaderns d’història i societat, de la qual fou membre del consell de redacció i on col·laborà durant molts anys publicant interessants treballs sobre la història de Llíria, en concret de l’etapa de la Segona República i de la Guerra Civil. Les seues investigacions d’aquest període, basant-se especialment en l’estudi de les ideologies i la cultura popular, foren innovadores en els inicis dels anys vuitanta. I és que José Daniel formava part d’aquells joves historiadors universitaris que conreaven una nova història local científica i progressista que s’oposava a la història decimonònica i normalment reaccionària que feien la major part dels erudits locals.
Els temes que tracta en la revista “Lauro” són bastant significatius de les seues preocupacions investigadores: estudià les bases socials de la Llíria republicana, explicà el fenomen anticlerical des de la vessant de la Història de les Mentalitats o reflexionà sobre la ideologia de la burgesia terratinent lliriana i també de la comercial-industrial.
A més de la tasca d’investigador i historiador, José Daniel també desenvolupà una destacada faceta literària publicant a partir de 1987 en el Llibre de la Fira i Festes de Sant Miquel una sèrie de narracions on mostrava la seua capacitat d’imaginació i d’erudició, a més de mostrar-nos el seu peculiar estil caracteritzat per l’ús de la ironia, l’humor, sentit crític, incrèdul i fins i tot sarcàstic, com ho demostren els temes d’aquests peculiars relats: sobre demonologia casolana, fantasmes i apareguts, sobre tresors i altres meravelles, un divertit bestiari comarcal o la irònica biografia de barons il·lustres llirians com la del popular Mariano Gambales, aquell adorador del déu Bacus que convertí el vi i la taverna en l’últim recurs per a salvar la dignitat en aquella llarga nit del franquisme. Totes aquestes narracions les va tornar a reelaborar i amb altres nous contes els publicà en el llibre Fantastiari i altres contes que publicà l’Ajuntament de Llíria l’any 2002. Un llibre amb destacades qualitats literàries on barreja amb gran harmonia diversos registres de llengua. Tot adobat amb la seua enorme erudició enciclopèdica i de saviesa popular i evidentment també de la seua incredulitat, humor i ironia. Valga a tall d’exemple els títols d’alguns dels seus relats o contes a mode de manuals pràctics d’usos varis: “Manual del perfecte imbècil”, Manual del suïcida cívic”, “Manual del nou consumidor” o el “Manual de polític professional”.
