—Francesc Rozalén Igual—
Publicat a La Veu de Llíria
Enguany estem celebrant el centenari del naixement de Joan Fuster (1922-1992), l’escriptor i pensador contemporani més gran de la nostra literatura. Amb aquest motiu volguera recordar algunes visites que Fuster féu a Llíria i també els actes que el Casal Jaume I ha organitzat durant els dies 18 i 19 de juny en la seua memòria.
Celebrar el centenari del naixement d’un escriptor com Fuster no hauria de ser un compromís institucional per a quedar bé, sinó una gran oportunitat per a llegir o rellegir l’obra d’un dels intel·lectuals més destacats del segle XX. O bé també seria el moment de tornar a rellegir-lo, que com deia Fuster, és l’única manera seriosa de llegir.
El professor Albert Hauf, una persona mesurada, definia Fuster com «el clàssic valencià més intel·ligent, ric i atractiu de la nostra contemporaneïtat». A Fuster podríem dedicar-li les seues pròpies paraules quan deia que «el clàssic no és clàssic per ser antic, sinó perquè continua sent modern i actual, és a dir, vigent».
Fuster ens ha deixat una immensa obra per a llegir escrita durant quasi 50 anys. Segons el còmput del professor Antoni Furió, escrigué vora 70 llibres, milers de publicacions periodístiques, centenars de col·laboracions en revistes, traduccions, a part de la seua correspondència de la qual ja s’han publicat 16 volums. A través d’aquesta immensa producció podem seguir el pensament d’un intel·lectual polifacètic, crític i escèptic, però també heterodox, irònic i amb bones dosis d’humor. A més de ser una persona amb un gran compromís cívic amb el seu poble i sobretot un gran conversador prolífic, perquè com deia l’escriptor Vicent Ventura, per a Fuster conversar era com una de les seues maneres de reflexionar. L’escriptor Francesc Pérez Moragón ens deia que «Llegir Fuster és sempre una ocasió per a la sorpresa, per a l’assentiment o per a la discrepància. Són les respostes que ell demanava». En definitiva i com afirma el professor Juli Capilla: «Fuster ens fa reflexionar sobre la nostra idiosincràsia. Va somoure els fonaments de l’ordre, va sacsejar consciències i ens va obligar a pensar sobre qui érem i quin era el futur a que podríem arribar com a poble en funció dels moviments que férem». Una persona tan antidogmàtica com Fuster, que feia de la raó la seua ferramenta per al diàleg i la reflexió, hagué de patir tota mena d’atacs i d’injúries i fins i tot dos atemptats amb bombes a la porta de la seua casa els anys 1978 i 1981.
Com he dit al principi, el Casal Jaume I de Llíria ja ha celebrat alguns actes sobre Fuster. El 18 de juny tingué lloc la presentació de l’Any Fuster a Llíria en un acte on vaig tindre l’oportunitat de participar. També s’aprofità aquesta ocasió per a presentar el llibre A casa Joan Fuster. Les tertúlies de Sueca, a càrrec de l’autor Salvador Vendrell, escriptor, columnista, professor de valencià i participant durant molts anys en les tertúlies que Fuster feia a la seua casa de Sueca. Un llibre molt amè on l’autor ens introdueix en la intrahistòria de la vida de Fuster amb una sèrie d’anècdotes i vivències molt divertides i definidores de la seua personalitat.
A l’endemà, diumenge 19 de juny, un grup de llirianes i llirians férem una excursió a Sueca per a visitar la Casa-Museu de Joan Fuster i alhora fer un recorregut pels seus edificis modernistes, ja que la ciutat conserva bons exemplars d’aquesta arquitectura tan peculiar. En la visita a la Casa Museu-Espai Joan Fuster que ocupa dues cases amb façanes modernista i neogòtica, poguérem gaudir de la col·lecció d’art que els amics de Fuster li regalaren, així com descobrir els espais i el món on ell visqué i desenvolupà tot el seu treball literari. Per cert que l’arquitecte suecà Joan Guardiola, autor d’alguns dels millors edificis de la ciutat, també va ser el que dissenyà el teatre de la Unió Musical de Llíria de 1949. Aquest arquitecte construí alguns teatres més per la comarca de la Ribera i destacà per les solucions innovadores que introduí en la millora de la sonoritat de les seues sales.
Les visites que Joan Fuster féu a Llíria
I.- Visita per a assistir al Primer Aplec de la Joventut del País Valencià celebrat a Llíria el 16-10-1960
Tenim documentades dues visites que Fuster va fer a Llíria el 1960 i 1981, encara que, com després veurem, hi ha indicis que ens fan suposar que vingué en més ocasions. Comencem, doncs, per la primera visita, que tingué lloc el diumenge 16 d’octubre de 1960. Sabíem que aquest dia es va celebrar a la Font de Sant Vicent el Primer Aplec de la Joventut del País Valencià, que es pot considerar el primer acte públic de l’incipient valencianisme que havia estat organitzat pel sector de joves més inquiets de Lo Rat Penat. En l’escrit de crida, així es dirigiren als joves:
«Els joves de València criden als joves tots del País Valencià (…). Perquè cal conéixer-nos tots els qui sentim la valencianitat amb força de contemporaneïtat exigent (…). Té necessitat de nosaltres el recobrament de la personalitat del País Valencià, la nostra llengua, la nostra literatura, el nostre art, la nostra economia, el nostre estil de fer la història, les nostres possibilitats cara la nova Europa.»
Amb aquest aplec a la Font de Sant Vicent convocat en ple franquisme es recuperava la tradició de celebrar reunions i encontres dels republicans llirians com els dels anys vint. Cal recordar que l’any de la Revolució de 1868, la coneguda per la Gloriosa per les enormes esperances de canvi que hi posaren les classes populars, els llirians ja plantaren a la Font un om inspirant-se en el que s’havia fet en la Revolució Francesa en convertir l’om en l’arbre de la llibertat.
Tonant al citat aplec de 1960, el centenar de joves valencianistes que hi participaren, així com Joan Fuster i altres futurs escriptors, intel·lectuals i activistes, arribaren a Llíria en tren i gaudiren d’un dia ple d’activitats. En primer lloc assistiren a una missa en la sumptuosa església de l’Assumpció, la qual visitaren posteriorment. A continuació anaren al palau renaixentista de Ca la Vila i a l’església romànico-gòtica de la Sang per a després pujar al santuari de Sant Miquel i visitar també el poblat ibèric d’Edeta, amb explicacions del catedràtic d’arqueologia de la Universitat de València, Miquel Tarradell, expert en el món ibèric i que també participà en l’aplec. Finalment dinaren a la Font de Sant Vicent, on tingué lloc l’acte central de l’aplec. En el fullet de convocatòria de l’aplec, així escrivien sobre Llíria:
«Llíria, un dels trossos més ferms i vius de la nostra geografia, antiquíssima i jove geografia de la dama d’Elx. Les ales de l’arcàngel sant Miquel, les fondes arrels de l’urbs edetana, les pedres velles de la Sang o de Santa Maria de l’Assumpció, les aigües de l’estany de Sant Vicent, ens donaran llacor i llum, caliu i saba, força al nostre ossam i ardidesa al nostre esperit. Jove valencià… a Llíria!»
En la recent visita a la casa-museu de Sueca hem vist que tenen exposada una gran foto mural de Fuster passejant per un carrer de Llíria amb una parella d’amics. La foto està datada el 16 d’octubre de 1960, el dia de celebració de l’aplec, i és la que també es reprodueix en la capçalera d’aquest article. La foto es faria quan baixaven de visitar el poblat ibèric i el santuari de Sant Miquel. El carrer de la foto per on passa Fuster és el del Clavel situat dalt dels escalons de la Gila, entre els carrers de Recared i del Salvador. Per cert, que com ja he dit en més d’una ocasió, el nom absurd de carrer del Clavel ha de ser un dels error que de vegades té la toponímia local. És l’únic carrer de Llíria dedicat a una flor. En els canvis de carrers que es feu el 1897 ja existia amb el nom de Travesía del Clavel. El que té més sentit és que el carrer antigament s’anomenara de la Claveria, que era una de les institucions municipals de l’època foral, el que actualment diríem la tresoreria o dipositaria de fons. Una institució que tenia la seua ubicació a Ca la Vila, molt pròxima per tant a aquest carrer. Amb el pas del temps i el procés de castellanització de la toponímia el nom de Claveria esdevindria en Clavel.
He consultat el catàleg de l’arxiu fotogràfic del Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster de Sueca i he vist que hi ha dues fotos més de Fuster a Llíria fetes el 16 d’octubre de 1960. Les dues fotos també es publiquen en aquest article i corresponen al dinar a la Font de Sant Vicent i a la visita que feren al santuari de Sant Miquel i al poblat ibèric. Aquesta segona imatge està presa des de l’esplanada del santuari i podem observar al fons la Serra Calderona. En la imatge també veiem els joves Màrius Garcia Bonafé, Lluís Alpera i Jordi Pérez Durà que posteriorment es convertirien en uns prestigiosos professors d’universitat. Vull agrair al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster de Sueca (AFJP) les facilitats que m’han donat per a publicar-les en aquest article.
Per continuar llegint l’article:
Francesc Rozalén: JOAN FUSTER A LLÍRIA. Alguns records en el centenari del seu naixement
